Aquest passat dissabte, dia 18 al matí, els voluntaris del projecte l’“Assemblea informa els barris” del ‘barri Centre’ de Sant Cugat per la Independència han sortit al carrer i han tornat a demostrar-nos que la gent és el que més importància té.

Coincidint amb la celebració del ‘Dia internacional dels Monuments i Llocs Històrics’ que ha tingut lloc al Celler Modernista, han repartit informació de l’Assemblea Nacional de Catalunya i del 27S.

La gent és la veritable protagonista de tot el procés que estem vivint i per això cal parlar i, per sobre de tot, escoltar a tothom.

Els voluntaris de Sant Cugat per la Independència @vancstcugat #NoEnsAturarem.

Kike Mas

– Impostos: L´Estat espanyol torna a Catalunya en forma de transferències a la Generalitat només 57 € de cada 100 € que ens toca pagar en impostos. Són aproximadament 2.250 € per habitant i any (16.000 milions/any, un 8 % del nostre PIB).

– Catalunya és viable: Catalunya serà un dels països més pròspers d´Europa, som un país industrial, treballador, exportador etc. Amb el 16 % de la població, genera el 20 % del PIB espanyol, fa el 25 % del total d´exportacions de l´Estat, té menys atur…..No cal ser economista per entendre que Catalunya se´n pot sortir de la crisi molt millor que Espanya. Diuen que Catalunya s´enfonsaria perquè seria un país petit, però els països més rics d´Europa són Noruega, Suïssa, Països Baixos, Àustria, Irlanda, Suècia….. cal seguir ? Podrem fer inversions amb criteris de rendibilitat econòmica (corredor del mediterrani, Ports, Aeroports etc. i no construir TAV que no van enlloc o aeroports sense avions.

Ernest Tomàs, voluntari de l’assemblea territorial de Sant Cugat de l’ANC

– Costos nou Estat: Diferents estudis indiquen que aquestes despeses extres s´avaluen en 35.400 M€ (incloent-hi les pensions). Amb les dades dels darrers anys els ingressos extra s´estimen en 49.000 M€, que  són 13.000 M€ més que les despeses extres i que serviran per acabar amb les retallades imposades pel govern de l’estat.

– Boicot comercial: Probablement hi haurà boicot de productes clarament identificables com catalans. Però els béns de consum són el 35% del total, els altres són intermedis i el 50 % de la producció la realitzen empreses multinacionals. En un escenari de boicot alt,  l´impacte màxim inicial seria una reducció del 4% del PIB. Ara bé, molts d´aquests productes és podran exportar rebaixant l´impacte al 2%. El boicot serà temporal i pot ser simètric (no comprar productes espanyols).

– Multinacionals: les empreses prenen decisions en base a criteris econòmics, a Catalunya hi ha 5.300 multinacionals, que no han dit que marxarien si fos independent. Aquestes empreses estan més interessades en els costos laborals, fiscalitat, personal adient, infraestructures, qualitat de vida, seguretat jurídica etc. i això ho dóna Catalunya. I amb la independència es podrà millorar. El 2013 La inversió estrangera a Catalunya va ser 1.365 M€ (el 52% del total a Espanya). Espanta el procés a les multinacionals?

– Deute públic (català i espanyol): L’actual deute públic espanyol és el 99% del PIB, i el català és el 32% del PIB. Com  es repartiria el deute espanyol en cas d´una separació de Catalunya?. És clar que el titular és l´Estat espanyol i sense un acord amb Catalunya tindria moltes dificultats per tornar aquest deute. Possiblement hauríem d’assumir part del deute segons la població (16%), segons el pes econòmic (20%) o de les despeses estatals al territori (13,5%). S´ha de negociar. El repartiment del deute també comporta un acord sobre les propietats de l’Estat espanyol (edificis, infraestructures, equipaments, arxius, reserves d´or, reserva de la seguretat social. etc.) que haurien de passar, en part, a mans de l´Estat català.

– Pensions: la relació entre diners recaptats i pensions pagades ha sigut històricament millor a Catalunya que a la resta d´Espanya. Per exemple entre el 1995 i 2010 a Catalunya es van recaptar 24.774 M€ més que les pensions pagades, en canvi a Espanya es van pagar 86.332 M€ més en pensions que els diners recaptats. A més els salaris a Catalunya són més alts i l´atur és més baix. Les pensions podrien ser un 10% més altes.

– Espanya sense Catalunya: Espanya pot ser un país amb una economia que pot donar bona qualitat de vida als seus ciutadans, sempre que l´estat deixi de fer inversions inútils, guanyi eficàcia i deixi d´estar al servei de les èlits. Què por fer Espanya per millorar:

• deixar de fer enormes inversions inútils (AVEs sense passatgers, aeroports sense avions, grans pavellons buits, Projecte Castor (on si hagués sortit bé els beneficis serien pels accionistes, i si surt malament ho paguen tots)
• posar ordre en un Estat de 17 autonomies,
• suprimir ministeris sense funcions, “delegaciones de gobierno” i molts altres organismes inútils,
• lluitar contra una economia submergida que s´estima en 253.000 milions anuals (25% del PIB),
• acabar amb allò de “que inventen ellos” que va dir Unamuno.

-Català i castellà: El castellà és la llengua materna de molts catalans, i mai hem tingut problemes de convivència lingüística. L´Estat català en farà la regulació jurídica garantint sempre els drets lingüístics de tots els ciutadans.

– Dret a l´autodeterminació: La Carta de les Nacions Unides (art 1) demana unes relacions amistoses basades en  la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació. El Tribunal Internacional de Justícia (TIP) declara que no existeix en dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d´independència. Diu que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d´un Estat i la voluntat democràtica, preval sempre aquesta segona.

– Unió Europea i l’Euro: No existeix cap precedent jurídic, però la UE sempre ha proporcionat solucions quan s´han presentat problemes. Les dades socioeconòmiques de Catalunya i la seva ubicació geogràfica fa pensar que aconseguirà amb facilitat el reconeixement internacional. Catalunya disposa d’una economia i demografia similar a estats com Dinamarca, Holanda o Noruega i ocupa un lloc geo-estratègic. No hem de patir per seguir amb l´euro. És el país que escull la moneda, hi ha països que no estan en la UE i tenen l´euro i les multinacionals no voldran sortir-ne.

– Independència, per què?: Ha de servir per construir un país nou, autènticament democràtic, més eficient, més pròsper, més ètic i sobretot més just, on tothom hi tingui cabuda i en el que es puguin impulsar les polítiques socials que la gent reclama. Si ens mantenim dintre d’Espanya tot continuarà igual, o pitjor.

Per obtenir una informació completa consulteu el blog de l’Assemblea Territorial de Sant Cugat.

Ernest Tomàs

Dintre del cicle de conferències “Estructures d’estat vistes per Santcugatencs“, el passat dimarts 14 d’abril a les instal·lacions del Trade Center de Sant Cugat, va tenir lloc la conferència “Una hisenda a la catalana”, a càrrec del Dr. Joan Iglesias, director del programa per a la definició d’un nou model d’Administració Tributària de Catalunya.

Només començar a parlar, el conferenciant ens va advertir que la xerrada no seria pas breu. Però confiava que tinguéssim paciència per aguantar tota l’estona sentint parlar de fiscalitat i sense sortir tots corrent de la sala.

I val a dir-ho, va ser tota una sorpresa, una molt agradable sorpresa, el gran sentit de l’humor del conferenciant i, sobretot, la seva claredat, facilitat de paraula i capacitat pedagògica.

Per començar calia fixar conceptes. I el concepte més important, d’entrada, era saber què entenem per hisenda. Tots vam aprendre que la hisenda són totes les persones que contribueixen, que paguen impostos. Per tant, la primera idea important és que Catalunya ja té hisenda pròpia, de fet sempre l’ha tingut. La hisenda pròpia de Catalunya som tots els catalans. I a més la riquesa que genera Catalunya és suficient i ens permetrà tenir prou recursos per a que l’Estat Català sigui financerament viable.

El que sí que ens cal, el que no tenim els catalans és la capacitat de gestionar la nostra hisenda. I això passa per disposar de les nostres pròpies lleis que dissenyin el nostre sistema fiscal. Un sistema fiscal adaptat a les nostres necessitats, és a dir, un sistema fiscal a la catalana.

Un sistema fiscal construït sobre un model de confiança i transparència, que permeti que els ciutadans sentim la hisenda com a pròpia. Aquesta és una característica essencial dels ciutadans lliures i responsables. En un model de confiança els ciutadans no tributen (model d’imposició), sinó que contribueixen (model de co-participació, responsabilitat i transparència).

És cert que quan calgui muntar el nostre sistema fiscal hi haurà molta feina a fer. Però és una tasca factible, el resultat és viable i molt engrescador. Serà l’estructura d’estat clau per a posar en marxa la República Catalana.

I sí, l’advertència inicial del Dr Iglesias va ser certa. Més de dues hores de conferència. Però a cap dels assistents se’ns va fer gens llarga. De fet, mai no m’hauria imaginat que seria capaç d’emocionar-me sentint parlar durant més de dues hores de fiscalitat.

Si no vareu poder assistir al Trade Center de Sant Cugat encara hi sou a temps. El Dr. Joan Iglesias té previst fer moltes  conferències arreu del país. No ho dubteu, si no l’heu escoltat paga molt la pena.

El passat diumenge 12 d’abril tot un grup de socis de l’Assemblea Nacional Catalana de Sant Cugat vam fer rumb cap a Lleida, uns quants en un autocar disposat per la territorial, i molts d’altres pels seus propis mitjans, amb l’objectiu d’assistir a la tercera assemblea general de l’ANC (quants de nosaltres vam pensar “tercera i última!”, tot creuant els dits mentre ens passava la idea pel cap?).

Malgrat agilitzar els sistemes de votació respecte anys anteriors, l’assemblea es va fer llarga. Però calia aprovar la gestió de l’any passat, els pressupostos d’enguany i, sobretot, votar les esmenes presentades al full de ruta.

I diem que es va fer llarga perquè tothom volia saber quines actuacions té preparades l’ANC per enguany. Especialment quina serà la mobilització del proper 11S.

Full de ruta aprovat

Una a una es van anar votant les esmenes, i finalment el full de ruta es va aprovar. Un full de ruta que preveu augmentar la pressió sobre els partits per a aconseguir, com a resultat de les eleccions del 24M, una majoria d’ajuntaments independentistes, amb alcaldes que puguin assumir la representació política del poble de Catalunya davant d’una hipotètica suspensió del Parlament, o de qualsevol altra actuació que impedeixi el desenvolupament normal del 27S, per part del govern espanyol.

Un full de ruta que també preveu insistir per a que els partits independentistes arribin a un acord que reforci el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27S. Carme Forcadell va deixar ben clar que les eleccions seran plebiscitàries perquè els catalans així ho volem.

I finalment un full de ruta que, en el pitjor dels casos, preveu impulsar una candidatura unitària pel 27S si els partits independentistes no arriben a un acord. Tots esperem que aquest supòsit mai, MAI, arribi a succeir. Tots esperem que, aquest cop sí, els partits independentistes estaran a l’alçada de l’important moment històric que estem vivint. Potser el més important, pel que fa els anhels de país, dels darrers 301 anys.

I per fi, la mobilització pel proper 11S

Mobilització que ha de servir de preàmbul de les eleccions plebiscitàries. Un inici de campanya especial, l’inici de campanya més important que mai hem viscut fins ara. Perquè el 27S serà la porta que ens obrirà el futur de la República Catalana Lliure.

Aquesta mobilització tindrà un alt contingut polític, amb un missatge que conté els 10 eixos que configuraran el nou país: regeneració democràtica, educació i cultura, obertura al món, benestar i justícia social, innovació, diversitat, sostenibilitat, equilibri territorial, solidaritat, i igualtat.

A partir del mes de juny, en diferents actes arreu del territori es presentaran aquests 10 eixos. I finalment, el 11S es dividirà la Meridiana de Barcelona en 135 trams, un per cada diputat del Parlament, que s’ompliran en una gran mobilització carregada de simbologia política.

135 trams que representaran els 135 diputats del Parlament de Catalunya escollits en les plebiscitàries del 27S. El Parlament que ens portarà la Independència. Us ho imagineu? Quin immens honor ser diputat del Parlament que declararà la Independència de la República Catalana!

Properes eleccions al secretariat nacional

Aquesta assemblea general ha estat la darrera per a 18 dels actuals membres del secretariat, inclosa la propia Carme Forcadell. El proper 9 de maig es faran les eleccions d’on hauran de surgir els nous membres del secretariat nacional. El secretariat de la independència!.

Benvolguts, benvolgudes, ho tenim a tocar. Ara no hem de defallir. Toca arromangar-se i pencar molt i molt per trametre la nostra il·lusió, donar arguments i esvair les pors dels que encara no n’estan convençuts.

No ens aturarem!

Com sabeu, recentment hem constituït el 4rt secretariat de Sant Cugat per la Independència, territorial de Sant Cugat de l’Assemblea Nacional Catalana, com a resultat de les eleccions realitzades el passat 26 de març, amb els següents components:

• Coordinadora: Shirka Sinche Yarza
• Secretària: Gemma Foj Alvira
• Tresorer: Artur Royo i Sànchez
• Vocals:
  • Francesc Salvador
  • Miquel Delclòs i Saló
  • Núria Fernàndez i Galofré
  • Josep Maria Cabasés Aguilar
  • Roser Segura Vila
  • Enric Mas de Cereceda
  • Jordi Casellas Tamburini

El dimarts, 7 d’abril, vam tenir una reunió conjunta amb els membres del 3er secretariat amb l’objectiu de coordinar el traspàs d’informació de tots els projectes i activitats que aquesta territorial té en marxa.

L’elevat nombre d’iniciatives endegades des de l’anterior secretariat fa que aquestes tasques de coordinació siguin imprescindibles, ja que cal seguir endavant sense aturar cap de les activitats que s’estan realitzant. Tots som conscients que enguany és un any decisiu. El proper 24M i, especialment, el 27S són les dues fites que ens han de dur a les portes de la independència del nostre país. I per aconseguir-ho hem de treballar bé. Tenim molta feina a fer i, per tant, no podem perdre ni un minut de temps.

Volem agrair especialment la col·laboració dels membres del secretariat anterior per dur a terme aquest relleu. I ens estimula saber que sempre podrem comptar amb el seu suport.

Us podem assegurar que ens hi deixarem la pell, esforçant-nos al màxim per a mantenir el nivell de treball, responsabilitat i dedicació dels equips que ens han precedit, i que han fet de la territorial de Sant Cugat un autèntic referent dins de l’ANC.

El 4t secretariat de Sant Cugat per la Independència es posa en marxa. Infinites gràcies al 3r secretariat per la gran feina feta.

El secretariat entrant

Dintre del gran nombre d’activitats endegades per “L’Assemblea informa els barris”, diumenge 12 d’abril comencen les parades informatives al carrer.

Els podreu trobar a la Plaça Miquel Ros de La Floresta, de 11:00 a 14:00 hores. Amb molt de gust us atendran, sempre amb l’objectiu de fer que l’Assemblea sigui ben present per tots els barris i carrers de Sant Cugat, per a que, tal com es va manifestar en la presentació d’aquest ambiciós projecte, “tots els nostres conciutadans puguin expressar les seves inquietuds i rebre, alhora, la informació més acurada envers el nou repte que se’ns presenta: un nou país”.

Dintre del cicle de conferències “Estructures d’estat vistes per Santcugatencs“, el proper 14 d’abril es presentarà “Una hisenda a la catalana”, a càrrec de Joan Iglesias, director del programa per a la definició d’un nou model d’Administració Tributària de Catalunya.

Us recomanem encaridament aquest acte, que tindrà lloc al Trade Center de Sant Cugat a les 19:30 hores.