– Impostos: L´Estat espanyol torna a Catalunya en forma de transferències a la Generalitat només 57 € de cada 100 € que ens toca pagar en impostos. Són aproximadament 2.250 € per habitant i any (16.000 milions/any, un 8 % del nostre PIB).

– Catalunya és viable: Catalunya serà un dels països més pròspers d´Europa, som un país industrial, treballador, exportador etc. Amb el 16 % de la població, genera el 20 % del PIB espanyol, fa el 25 % del total d´exportacions de l´Estat, té menys atur…..No cal ser economista per entendre que Catalunya se´n pot sortir de la crisi molt millor que Espanya. Diuen que Catalunya s´enfonsaria perquè seria un país petit, però els països més rics d´Europa són Noruega, Suïssa, Països Baixos, Àustria, Irlanda, Suècia….. cal seguir ? Podrem fer inversions amb criteris de rendibilitat econòmica (corredor del mediterrani, Ports, Aeroports etc. i no construir TAV que no van enlloc o aeroports sense avions.

Ernest Tomàs, voluntari de l’assemblea territorial de Sant Cugat de l’ANC

– Costos nou Estat: Diferents estudis indiquen que aquestes despeses extres s´avaluen en 35.400 M€ (incloent-hi les pensions). Amb les dades dels darrers anys els ingressos extra s´estimen en 49.000 M€, que  són 13.000 M€ més que les despeses extres i que serviran per acabar amb les retallades imposades pel govern de l’estat.

– Boicot comercial: Probablement hi haurà boicot de productes clarament identificables com catalans. Però els béns de consum són el 35% del total, els altres són intermedis i el 50 % de la producció la realitzen empreses multinacionals. En un escenari de boicot alt,  l´impacte màxim inicial seria una reducció del 4% del PIB. Ara bé, molts d´aquests productes és podran exportar rebaixant l´impacte al 2%. El boicot serà temporal i pot ser simètric (no comprar productes espanyols).

– Multinacionals: les empreses prenen decisions en base a criteris econòmics, a Catalunya hi ha 5.300 multinacionals, que no han dit que marxarien si fos independent. Aquestes empreses estan més interessades en els costos laborals, fiscalitat, personal adient, infraestructures, qualitat de vida, seguretat jurídica etc. i això ho dóna Catalunya. I amb la independència es podrà millorar. El 2013 La inversió estrangera a Catalunya va ser 1.365 M€ (el 52% del total a Espanya). Espanta el procés a les multinacionals?

– Deute públic (català i espanyol): L’actual deute públic espanyol és el 99% del PIB, i el català és el 32% del PIB. Com  es repartiria el deute espanyol en cas d´una separació de Catalunya?. És clar que el titular és l´Estat espanyol i sense un acord amb Catalunya tindria moltes dificultats per tornar aquest deute. Possiblement hauríem d’assumir part del deute segons la població (16%), segons el pes econòmic (20%) o de les despeses estatals al territori (13,5%). S´ha de negociar. El repartiment del deute també comporta un acord sobre les propietats de l’Estat espanyol (edificis, infraestructures, equipaments, arxius, reserves d´or, reserva de la seguretat social. etc.) que haurien de passar, en part, a mans de l´Estat català.

– Pensions: la relació entre diners recaptats i pensions pagades ha sigut històricament millor a Catalunya que a la resta d´Espanya. Per exemple entre el 1995 i 2010 a Catalunya es van recaptar 24.774 M€ més que les pensions pagades, en canvi a Espanya es van pagar 86.332 M€ més en pensions que els diners recaptats. A més els salaris a Catalunya són més alts i l´atur és més baix. Les pensions podrien ser un 10% més altes.

– Espanya sense Catalunya: Espanya pot ser un país amb una economia que pot donar bona qualitat de vida als seus ciutadans, sempre que l´estat deixi de fer inversions inútils, guanyi eficàcia i deixi d´estar al servei de les èlits. Què por fer Espanya per millorar:

• deixar de fer enormes inversions inútils (AVEs sense passatgers, aeroports sense avions, grans pavellons buits, Projecte Castor (on si hagués sortit bé els beneficis serien pels accionistes, i si surt malament ho paguen tots)
• posar ordre en un Estat de 17 autonomies,
• suprimir ministeris sense funcions, “delegaciones de gobierno” i molts altres organismes inútils,
• lluitar contra una economia submergida que s´estima en 253.000 milions anuals (25% del PIB),
• acabar amb allò de “que inventen ellos” que va dir Unamuno.

-Català i castellà: El castellà és la llengua materna de molts catalans, i mai hem tingut problemes de convivència lingüística. L´Estat català en farà la regulació jurídica garantint sempre els drets lingüístics de tots els ciutadans.

– Dret a l´autodeterminació: La Carta de les Nacions Unides (art 1) demana unes relacions amistoses basades en  la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació. El Tribunal Internacional de Justícia (TIP) declara que no existeix en dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d´independència. Diu que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d´un Estat i la voluntat democràtica, preval sempre aquesta segona.

– Unió Europea i l’Euro: No existeix cap precedent jurídic, però la UE sempre ha proporcionat solucions quan s´han presentat problemes. Les dades socioeconòmiques de Catalunya i la seva ubicació geogràfica fa pensar que aconseguirà amb facilitat el reconeixement internacional. Catalunya disposa d’una economia i demografia similar a estats com Dinamarca, Holanda o Noruega i ocupa un lloc geo-estratègic. No hem de patir per seguir amb l´euro. És el país que escull la moneda, hi ha països que no estan en la UE i tenen l´euro i les multinacionals no voldran sortir-ne.

– Independència, per què?: Ha de servir per construir un país nou, autènticament democràtic, més eficient, més pròsper, més ètic i sobretot més just, on tothom hi tingui cabuda i en el que es puguin impulsar les polítiques socials que la gent reclama. Si ens mantenim dintre d’Espanya tot continuarà igual, o pitjor.

Per obtenir una informació completa consulteu el blog de l’Assemblea Territorial de Sant Cugat.

Ernest Tomàs