La nit electoral del 26 de maig els socis de l’ANC de Sant Cugat ens congratulàvem de la victòria assolida pels partits sobiranistes en constatar que 18 dels 25 regidors del consistori corresponien a forces independentistes. El sufragi de la ciutadania de Sant Cugat mostrava clarament que l’independentisme és una opció aclaparadorament majoritària a la ciutat, deixant relegats a un paper minoritari (o, inclús, fent-les fora del consistori) aquelles formacions que avalaren (i avalen encara) la repressió desfermada de l’estat espanyol contra Catalunya.
La independència és hores d’ara l’únic camí viable i creïble per la regeneració democràtica i l’assoliment de la justícia social. L’àmbit local és una oportunitat única per l’avenç del procés cap a la independència. El municipi té efectes en el País, i a l’inrevés. Allò que li passa a un afecta l’altre: són dues cares de la mateixa moneda, no pas dos àmbit antagònics. Una ciutat clarament independentista, amb una acció municipal potent en favor de les persones i de les col·lectivitats a nivell local, és el millor exemple per la resta de municipis del País i el camí a seguir per l’exercici ple de la sobirania.
Ben aviat, però, l’ANC de Sant Cugat va constar amb perplexitat que el partits sobiranistes negociaven amb un partit impulsor de l’article 155 i de la repressió que se’n deriva. Aquest partit, el PSOE (i la seva sucursal catalana, el PSC), té actualment responsabilitats de govern a l’estat, des del qual dirigeix i encoratja l’acció repressiva contra els drets individuals i col·lectius dels catalans amb millers de ciutadans imputats i perseguits per la justícia. No és una qüestió política, sinó d’ètica i dignitat no pactar amb qui vulnera de manera continuada els drets i llibertats més elementals.
El secretariat de l’ANC de Sant Cugat va iniciar contactes amb el tres partit sobiranistes: Junts per Sant Cugat, ERC-MES i CUP-PC, per aquest ordre. Enmig les trobades, el set de juny es va emetre un comunicat en roda de premsa expressant la preocupació i refusant qualsevol mena de pacte amb partits avaladors de l’article 155. El mateix contingut es va transmetre als representants dels partits polítics en les entrevistes mantingudes amb ells. Fins el darrer moment abans de la formació del nou consistori, l’ANC de Sant Cugat va mantenir i fer pública la seva posició.
L’ANC de Sant Cugat expressa la seva profunda decepció amb el tres partits polítics anomenats sobiranistes, donades les proves fefaents que tots tres negociaren amb un partit partidari del 155 i la repressió. El fet que el pacte es materialitzés en un sentit, no exclou que s’hagués pogut perfectament materialitzar en el sentit contrari, tal i com s’ha demostrat en diversos pobles i ciutats de Catalunya, de manera que tots tres en són igualment responsables. Enfront d’aquesta situació, l’ANC de Sant Cugat, a més de ratificar la seva oposició a qualsevol mena de pacte amb partidaris del 155, alerta i condemna la incorporació d’un d’aquests al govern de la ciutat. Tal com ja vàrem fer el 2017 amb el govern municipal del PDeCat, ens manifestarem en contra el pacte i demanarem la seva dissolució per fer fora del govern de la ciutat els partidaris de la repressió.
L’ANC, com ho ha fet des de la seva fundació, resta oberta al diàleg i a l’actitud de ma estesa; però sempre que aquest es realitzi sense repressió i amb el reconeixement del dret inalienable del poble català a l’autodeterminació. Si es produeixen aquestes condicions, serem els primers; en cas contrari, mantindrem la nostra oposició, mostrarem una resistència creixent i intensificarem la lluita en favor dels drets individuals i col·lectius, de la democràcia i la justícia social fins assolir la República catalana independent. Les dificultats no ens aturen, sinó que ens reafirmen en la nostra lluita diària, que seguirem fins el final. El poble ho ha començat i el poble ho acabarà.
Visca Catalunya lliure!
Visca la República catalana!
Sant Cugat del Vallès, a 20 de juny de 2019
