La nit del 10 de setembre es va celebrar la segona Marxa de Torxes per commemorar la memòria d’aquells que des 1714 han perdut les seves vides per assolir la llibertat de Catalunya.
Un acte celebrat en estreta col·laboració amb els companys d’Òmnium Sant Cugat i amb el suport dels partits independentistes del consistori santcugatenc, així com també d’altres entitats populars i culturals de la ciutat.
Com l’any passat es van omplir els carrers de la nostra ciutat en una emotiva caminada de reivindicació pacífica i solemne finalitzant en el monument a Rafael de Casanova amb un parlament redactat i llegit pel nostre company, en Francesc Salvador, membre del secretariat local de l’Assemblea Nacional Catalana.
Us adjuntem a continuació el text complert.
Declaració Solemne de la Marxa de Torxes de Sant Cugat del Vallès
Des dels seus orígens el Poble Català ha manifestat un tarannà basat en diàleg i la resolució pacífica dels conflictes; com ho demostren les Assembles de Pau i Treva, veritable llavor del parlamentarisme polític. El diàleg i el pacte han estat unes constants que han vertebrat la història del nostre País, així com la defensa aferrissada de la llibertat i la dignitat humanes que els fan possibles. Aquests trets esdevenen, en el context del món contemporani, unes virtuts imprescindibles per donar esperança al futur.
La societat catalana actual no és una societat tancada ni fossilitzada, ans al contrari: des dels orígens, el País ha estat sempre terra de pas i acollida. La contribució continuada al llarg dels segles de moltíssimes aportacions individuals i col·lectives ha produït una societat amb una tradició cultural diferenciada, amb un llarguíssim recorregut de més d’un mil·lenni i amb una forta vitalitat. Una societat plural, però que comparteix els valors fundacionals de diàleg i pacte, i de defensa de la llibertat i la dignitat. I, per tant, un societat conscienciada i mobilitzada.
Les vicissituds històriques van portar a la derrota militar del 1714 i, conseqüència d’aquesta, a l’abolició de les institucions pròpies que regulaven la vida pública, fet que va suposar la fi de la independència política i la inclusió forçada dins un altre estat. La societat catalana va intentar contribuir a l’avenç del conjunt de l’estat al qual havia estat incorporada, però conservant els trets propis que la caracteritzen. La reacció de l’estat, en general, va ésser una resposta hostil, quan no declaradament genocida. La societat catalana, com a tal, amb les seves especificitats, valors i dinamisme no hi cabia, ni hi cap, en aquest estat: per integrar-s’hi ha de desaparèixer. La resposta va ésser la resistència, el sacrifici i l’esperit de lluita que ha perdurat fins els nostres dies.
L’ampli ventall de lluites amb el denominador comú de la dignitat i drets de les persones en les quals ha estat implicada bona part de la ciutadania catalana és l’expressió d’aquesta llarga tradició de defensa de la llibertat, la dignitat, el diàleg i el pacte, conseqüència dels quals és possible assolir una societat millor i més justa. Els darrers decennis els compromisos i fronts de lluita s’han incrementat i han esdevingut molt variats, abastant les lluites veïnals, sindicals, ecologistes, feministes, culturals i un llarguíssim etcètera. Aquest compromís ciutadà, ultra els beneficis directes que ha produït en reeixir en moltes de les seves reivindicacions, ha generat una societat amb una forta consciència de sí mateixa, de la seva capacitat de mobilització i amb un desig de bastir el seu propi futur. La societat catalana se sent prou forta, madura i amb capacitat per recuperar les regnes del seu propi destí.
Però hem arribat fins ací, a punt de recuperar la plena llibertat, per l’esforç i sacrifici de moltíssimes persones al llarg dels segles. Algunes d’aquestes són contemporànies i, després de molts anys de lluita, encara són a primera línia, donant-nos exemple. De moltes en tenim referències, moltes més són persones anònimes que han contribuït amb el seu gra de sorra personal. Per la gran majoria la lluita no ha estat gratuïta, sinó que han perdut bens, la llibertat i en molts casos, la vida. De tots vosaltres, de les persones que heu lluitat i us heu sacrificat per una societat millor, ens considerem hereus. Tots vosaltres, lluitadors, d’una manera o una altra, per un camí o un altre, ens heu portat on som ara. És just que tinguem un moment record, que us agraïm el sacrifici desinteressat i declarem solemnement que ens sentim hereus del vostre llegat, i ens comprometem a culminar-lo amb el mateix sacrifici i generositat que ho vau fer vosaltres. No defallirem i no us defraudarem: amb l’esperança que dóna la llibertat farem un país més just i més digne. Aquesta és la nostra declaració i el nostre compromís solemne.
Visca la Llibertat!
Visca la Terra!
Marxa de Torxes del 2016, Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat per la Independència (SCxI) 
