Enguany, l’arribada de la Flama del Canigó ha estat organitzada conjuntament per les agrupacions locals d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana.

Un cop finalitzat l’acte més institucional, amb la presentació del Pacte pel Dret a decidir a la sala de plens de l’Ajuntament, es van iniciar els actes de rebuda de la Flama del Canigó a la mateixa plaça de la Vila, on el moment més emotiu va ser l’enlairada d’una pancarta amb el lema “El país que volem. Independència”. 

Tot seguit es va fer un cercavila per anar a la plaça d’Octavià, encapçalat pels Diables i els Gausacs , que donaven pas a una immensa senyera i que, en arribar a la plaça, va ser hissada a la Torre de l’Homenatge del monestir.

La plaça d’Octavià feia estona que presentava un ambient totalment festiu, ambient al qual col·laborava la Cobla Mediterrània que posava el punt musical a la jornada. 

Un cop el cercavila amb la Flama va arribar a la plaça els castellers van aixecar dos pilars i es van enlairar centenars de globus vermells i grocs. L’escriptor santcugatenc Víctor Alexandre va prendre la paraula per fer la lectura del manifest de la Flama del Canigó, que enguany ha estat escrit per Carles Capdevila, director del diari Ara.cat (el podeu llegir sencer aqui) i es va procedir, finalment, a l’encesa de la foguera de Sant Joan.  

En definitiva, una tarda intensa, alegre, plena de música, emoció i color i que va mostrar, un cop més, que els catalans i catalanes podrem arribar a ser allò que vulguem si no deixem de treballar per aconseguir-ho.

Dilluns 23 de Juny va tenir lloc a la Sala de plens de l’ajuntament de Sant Cugat la presentació pública del Pacte Santcugatenc pel Dret a Decidir.

L’acte, presidit per Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional i per Raül Romeva, coordinador del Pacte Santcugatenca i va estar presentat per Rosa Mª Caballé i per Manel Porta, Presidenta i Coordinador respectivament d’Omnium Cultural Sant Cugat i de l’Assemblea Nacional Catalana de Sant Cugat, com a entitats impulsores. Es va comptar també amb la participació dels regidors Jordi Puigneró (en delegació de l’alcaldessa de Sant Cugat), Xavier Escura i Raül Grangé.

Més d’un centenar de persones hi varen assistir tant a títol individual com en representació de les més de 40 entitats ja adherides al Pacte i enumerades per Sílvia Solanellas durant l’acte.

Joan Rigol, Coordinador del Pacte Nacional, va refermar que Catalunya és una nació amb subjecte polític, que ha esdevingut el primer problema d’Espanya sense haver cremat cap contenidor i que ha sabut internacionalitzat el problema. Finalment va expressar el seu convenciment de que el poble català votarà el proper 9 de Novembre.

A continuació, el text del Pacte Santcugatenc va ésser llegit pel Coordinador local Raül Romeva, refermant el missatge de que Catalunya és un subjecte polític sobirà, que “Som una nació i nosaltres decidim” i que negar el dret a decidir no és gaire democràtic.

En representació de l’alcaldessa de Sant Cugat, el regidor Jordi Puigneró va recalcar el compromís del municipi amb el dret a decidir quedant palès la gran entrega a la causa de Sant Cugat a través de totes les entitats adherides.

El Cor Aureus va tancar l’acte amb una actuació coral i finalitzant amb el Cant dels Segadors per part de tots els assistents i un fort…

Visca Catalunya!!

El casal de Torreblanca va acollir el passat dijous 28 la xerrada del catedràtic d’Economia Aplicada, Germà Bel (Les Cases d’Alcanar, 1963), organitzada per l’agrupació de Sant Cugat de l’Assemblea Nacional Catalana. L’autor d’ Anatomia d’un desengany (Destino, 2013) va analitzar el perquè del creixent suport a la independència de Catalunya. Bel va seduir el públic (un centenar de persones, malgrat la tarda de pluja) amb el seu to irònic, un munt de dades i una argumentació molt meditada i didàctica.

És difícil resumir tot el que en Germà Bel va explicar al llarg de la presentació del seu llibre, però en voldríem destacar algunes de les idees que va exposar i que conviden a la reflexió:

-Suport a la independència sempre n’hi ha hagut, però ara, per primer cop, hi ha un 24% de gent que escull l’opció independentista quan se’ls pregunta per quina Catalunya volen.

-Fora de Catalunya es fan tres interpretacions del procés català: l’independentisme ha crescut perquè hi ha un adoctrinament educatiu i per part del mitjans de comunicació; perquè hi ha una epidèmia del nacionalisme i perquè els catalans volen ser diferents.

-L’estat espanyol és incapaç de ser plurinacional.

– Els catalans han d’optar entre assumir l’assimilació de l’Estat espanyol (la resignació)  o crear un estat nou. Resignació vs nou estat.. i la majoria opta per la segona opció.

-El suport a la independència a CAT té un perfil majoritari:  ideologia d’esquerres, nivell alt d’estudis, ús majoritari del català i molt implantat a comarques i a BCN capìtal. El suport a la independència disminueix en sectors afectats per l’atur.

– Una societat moderna s’ha de construir sobre la base del respecte cap els que pensen diferent. El respecte ha d’estar per sobre de tot.  I un dels motius del que està passant a Catalunya, és la falta de respecte que es percep per part dels altres.

-Un estudi del Centre d’Estudis Sociològics de l’any 1994 situa Catalunya com la regió que és pitjor percebuda per part de la resta de comunitats de l’Estat. Així doncs, als catalans se’ns veu i se’ns tracta com a diferents, però institucionalment no se’ns reconeix com a diferents.

-El català a l’escola: per a l’Estat el problema és mantenir l’hegemonia del castellà. El català i el valencià són problemes dels altres i per això no els tenen en compte. Aleshores apareix la contradicció: per què han de decidir sobre aquest temes si no és el seu problema?

– Hi ha tres coses segures: ens movem en la incertesa; sense risc no hi ha recompens
a; tindrem el què voldrem i fem entre tots.

Només ens manca recomanar la lectura del seu llibre, tan captivador com el seu discurs.

Biografia de Germà Bel:

Les Cases d’Alcanar (Terres de l’Ebre, 1963). Llicenciat en Economia per la U. de Barcelona (1986), Màster en Economia per The University of Chicago (1988), i Doctor en Economia per la U. de Barcelona (1993). Catedràtic d’Universitat. Professor visitant a Cornell University a l’any acadèmic 2004-05.  Investigador visitant a Harvard University (KSG) durant 2005-06. Professor invitat a la Barcelona Graduate School of Economics des de 2007. Investigador visitant al European University Institute (Florence School of Regulation) durant maig-juliol 2009 i a Princeton Univeristy 2013-2014. Investigador ICREA-Academia (2011-2015).
Ha rebut el premi “William E. and Frederick C. Mosher Award” al millor artícle acadèmic de l’any 2009 de la American Society for Public Administration. Ha rebut el premi per el millor article acadèmic 2010 de US Academy of Management (Public & Nonprofit Division). Ha rebut XIII Premi Catalunya d’Economia (Societat Catalana d’Economia-Institut d’Estudis Catalans) a la millor investigació sobre economia a 2011; premi otorgat al llibre Espanya, capital París. Barcelona: Destino 2010 (CAST); Barcelona: La Campana 2011 (CAT).