Un grup de representants de l’Assemblea Exterior a Suïssa va presentar el passat 2 de gener El país que volem Suïssa, un debat obert organitzat per Sant Cugat per la Independència en el qual es va introduir el model helvètic com un dels referents internacionals en el qual Catalunya podria inspirar-se. L’objectiu del projecte és difondre els aspectes del model suís que poden servir de model de cara a construir l’Estat català un cop s’assoleixi l’autodeterminació.
Els seus promotors asseguren que “conèixer Suïssa a fons proporciona un punt de partida per a imaginar una Catalunya que funcioni millor que l’actual”. Una d’elles, Júlia Aguadé, argumenta que l’objectiu és generar debat públic i buscar alternatives per millorar i modernitzar al funcionament actual del nostre país. “Explicar com funciona un país estranger amb un model diferent al nostre fa que s’ampliï la nostra visió del que és possible. Cada aspecte del model té unes conseqüències en la forma de vida dels ciutadans i ens agradaria analitzar-les a fons per a que els catalans ens fem la pregunta: és això el que volem per a la Catalunya independent? I seria possible adoptar-ho?”, es pregunta.
Al llarg de la presentació s’abordà el funcionament del sistema polític, molt participatiu i descentralitzat, on el polític no és professionalitzat. És l’economia més competitiva del món i molt oberta. El preu és menys important ja que afegeix valor al seu producte. La competitivitat s’explica per l’eficiència administrativa, transparència pública i descentralització. És un país que té el doble de renda de Catalunya. Exporta el 35% del PIB, similar a Catalunya. El sistema ferroviari és totalment descentralitzat. Hi ha un control de la despesa i una important consciència sobre la despesa i la inversió comuna.
Pel que fa a la presència a organitzacions internacionals, es destacà que els suïssos decidiren no entrar a la UE amb un 77% dels vots sinó que preferirenacords bilaterals, i que no van voler entrar a la ONU fins el 2002.
En l’àmbit social, Suïssa, el país de les tres “R”: respecte, responsabilitat i republicanisme”, és el que té menys pobresa infantil a Europa, un 6’8%, i l’educació és pública en un 99%, gratuïta i de qualitat.
Més d’un centenar de persones van participar a l’acte de Sant Cugat. Al llarg del debat, el públic s’interessà en el paper de l’exèrcit, les condicions laborals i de jubilació, el secret bancari, els referèndums i l’absència de corrupció. El passat 23 de desembre, la presentació amb debat es va celebrar a Montmeló i va comptar amb una assistència similar. Properament està previst que segueixi la itinerància arreu de Catalunya, de la mà de les Assemblees Territorials que hi mostrin interès.
La internacionalització del procés i de la causa independentista, objectius de difusió de l’ANC Suïssa com a Assemblea Exterior
Tal com passa a Catalunya amb les Assemblees Territorials, l’Assemblea Exterior Suïssa és una de la vintena d’assemblees exteriors de l’ANC formalment constituïdes, més de la meitat de les quals es troben en territori europeu.
Formada per uns tres-centres simpatitzants i una cinquantena de col·laboradors actius tant catalans com suïssos, l’AE Suïssa va començar a funcionar a mitjans del 2012, i el passat novembre de 2013 es va constituir formalment. L’objectiu és internacionalitzar el procés a Suïssa i entre les organitzacions internacionals que hi tenen seu i aconseguir a canvi l’empatia d’aquesta opinió pública, en un país de característiques similars a Catalunya i on els referèndums són habituals.
El passat 3 de setembre de 2013, un total de 675 persones van formar cadenes humanes a Zurich, Ginebra i Lausana, entre altres ciutats suïsses, conjuntament amb milers de persones a 116 altres ciutats arreu dels 5 continents que ho van fer durant dies anteriors i posteriors, com a preàmbul de la Via Catalana.
Si desitgeu rebre més informació, podeu consultar la web de l’ANC http://catalanassembly.org i les xarxes socials de l’ANC Suïssa
@ancSchweiz @ancSuisse @ancSvizzera
ancsuissa
Us convidem a assistir a la presentació que l’ANC, l’editorial La Mansarda i Abacus Cooperativa farem aquest proper dilluns a Abacus Sant Cugat a les 19:30 del llibre oficial de fotografies de la Via Catalana “Fem Via!”amb la participació de:
Ahir al matí l’Ajuntament de Sant Cugat va presentar als mitjans el III Cicle de Conferències “Vers un país normal” que Òmnium Sant Cugat organitza amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana, Sant Cugat Empresarial, Sobirania i Justicia i Amics de la Unesco.
Aquest cicle de conferències, que s’iniciarà el proper 12 de desembre i s’estendrà fins abril del 2014, pretén incidir i aprofundir en el coneixement d’aspectes rellevants de caràcter jurídic i econòmic vinculats a la realitat de Catalunya i comptarà amb la participació de conferenciants com Carles Boix, Dolors Feliu (assistent a la presentació), Núria Bosch, Elsa Artadi, Elisenda Paluzie, Marta Espasa i Miquel Puig.
A la presentació, el regidor de Cultura, Xavier Escura, va felicitar els organitzadors del cicle i va posar èmfasi en el fet que “estem a les beceroles d’un procés que, de ben segur, marcarà el destí de les noves generacions de catalans i catalanes, per això cal analitzar-lo en profunditat”.
De la seva banda Rosa Maria Caballé, presidenta d’Omnium Sant Cugat, feu un repàs a la prestigiosa llista de conferenciants i remarcà que “el nom d’aquest cicle és molt significatiu: volem caminar cap a un país normal i volem tenir les eines per fer-ho bé”.
Per últim Dolors Feliu, jurista i una de les conferenciants del cicle, manifestà que “per decidir quin país volem primer hem de saber què estem posant en qüestió. Si ja amb la crisi tots ens vam tornar una mica economistes, amb l’inici d’aquest procés tots ens hem tornat una mica juristes, per tant conferències com les que proposem ens poden ajudar a donar arguments contrastats, amb claredat i rigorositat”.
“Vers un país normal” començarà el proper 12 de desembre a les 19:30 al Teatre La Unió amb la conferència “La dimensió internacional de l’autodeterminació de Catalunya” a càrrec d’en Carles Boix, doctor en Ciència Política per la Universitat de Harvard, catedràtic de Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton, membre del Consell Assessor per la Transició Nacional i membre del col·lectiu Wilson. L’acte serà presentat per l’advocat Quim Torra, director del Born Centre Cultural.
Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Diari de Sant Cugat, el TOT Sant Cugat, la Llucana i l’ajuntament de Sant Cugat.
Us convidem a escoltar en Vicent Partal aquest dimecres a les 19:30 a la Sala d’Actes de la Casa de Cultura, arrel de la presentació del seu llibre “A un pam de la independència”. És aquest un interessantíssim assaig sobre el procés que està duent a terme Catalunya des de la gestació de l’Estatut de 2006 fins a la situació actual, amb el sobiranisme en primer pla del debat a Catalunya.
Partal, basant-se en la seva llarga experiència com a periodista internacional, també reflexiona sobre els diversos processos independentistes que s’han produït recentment arreu del món, com ara els dels països bàltics, els països dels Balcans, Escòcia i Quebec. I, en darrer terme, exposa el seu ideari sobre les característiques de la Catalunya independent que desitja i creu possible. La seva és una visió optimista i pràctica, convençuda que la independència de Catalunya no només és possible sinó que es produirà en el si de la Unió Europea.
Vicent Partal
Vicent Partal Montesinos (Bétera, Camp de Túria, 1960) és periodista i director de Vilaweb i ha treballat també a El Temps, Diari de Barcelona, TVE, Catalunya Ràdio, El Punt, i La Vanguardia, entre d’altres. És uns dels pioners de la xarxa internet als Països Catalans.
Ha publicat els llibres Catalunya en l’estratègia militar d’Occident (1987), Els nacionalistes a l’URSS (1988), La revolta nacionalista a l’URSS (1991), Atles de l’Europa futura (1991), Catalunya 3.0 (2001), 11-M: El periodisme en crisi (2004, amb M. Otamendi) i Periodisme quàntic (2007). El juny de 2009 va publicar Llibreta de Pequín, el primer llibre electrònic comercial en català sense edició impresa. És vicepresident de l’European Journalism Center, amb seu a Maastricht.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta.
DECLARACIÓ DE NOVEMBRE
PREÀMBUL
L’Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d’acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.
L’11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d’un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L’11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d’organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.
Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l’immens impacte que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals cancelleries del món.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.
Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau plurinacional. És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.
La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica que, històricament i en l’actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació de xarxes socials de suport.
El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la recentralització i l’atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.
L’objectiu de l’Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d’un estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.
Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el volem perquè l’entenem com una oportunitat per construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.
Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió espanyola.
Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar amb força l’etapa definitiva del procés d’independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.
Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.
Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.
Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta.
PRESA DE POSICIÓ:
1. La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.
2. La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal aplicable.
3. La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.
4. La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
5. Per encarar l’actual etapa amb garanties d’èxit és imprescindible la màxima unitat d’acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
6. Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars.
7. L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.
Barcelona, 23 de novembre de 2013
Sant Cugat per la Independència (SCxI) 