Dins el cicle de conferències d’Òmnium Cultural Sant Cugat “Tres-cents anys de frustracions: Un camí sense retorn” l’historiador i escriptor  Josep Maria Figueres presenta la conferència “El conflicte polític de les relacions Catalunya-Espanya als mitjans de comunicació escrits.

La conferència tindrà lloc a la Sala d’actes del Museu del Monestir a partir de les 19:30.

Article original de Assemblea.cat Vallés Occidental

La campanya d’ARA ÉS L’HORA per guanyar a la consulta del 9 de novembre ha obtingut un nou impuls amb la gran arrencada de la Gigaenquesta a 57 municipis del país. Uns 8.000 voluntaris estan fent possible escoltar actualment com volen tots els ciutadans que sigui el futur del país; en el que és la primera jornada massiva de la campanya impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.

A Badalona han estat més de 2.300 persones les que han fet possible la Gigaenquesta. L’acte ha arrencat a cinc punts, entre d’ells a la Plaça Pompeu Fabra, on hi han participat a l’inici les presidentes de l’ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals; així com representants dels partits que ahir van refermar el seu compromís amb la consulta: Josep Rull (CDC), Anna Simó (ERC), Enric de Vilalta (ICV) i David Fernández (CUP) i Oriol Vila (UDC), entre d’altres.

Casals ha destacat que aquest era “un gran dia”, mentre Forcadell ha deixat clar que, malgrat els ensurts, el procés tirarà endavant amb unitat i fermesa, fins a votar i guanyar el 9N. “Visca Badalona i visca Catalunya lliure!”, ha exclamat al finalitzar. Un cop fet la formació, els voluntaris han començat a dur a terme a totes les portes la Gigaenquesta. Entre d’ells, hi havia la consellera Irene Rigau i el diputat Oriol Amorós, així com Sílvia Soler, Lluís Marco i Karmele Marchante.

Girona

A Girona prop de 600 voluntaris s’han aplegat a primera hora al pavelló de Fontajau per rebre les darreres indicacions abans de repartir-se per tots els barris de la ciutat. En la sessió de benvinguda, els responsables de la campanya han agraït la resposta de la ciutadania gironina davant d’aquest nou repte organitzatiu, i han mostrat el convenciment que la Gigaenquesta serà útil “per esvair dubtes, transmetre confiança i començar a debatre com ha de ser el nou país”.

L’actor gironí Pep Cruz ha estat l’encarregat de cloure la sessió, amb una intervenció en què ha encoratjat els voluntaris gironins i el conjunt de la societat catalana “a continuar endavant amb el procés amb la mateixa il·lusió i determinació que fins ara”. També han fet breus parlaments Pere Macias (CDC), Roser Urra (UDC), Pere Bosch (ERC) i Jordi Navarro (CUP), que han acudit a l’acte per mostrar el suport de les seves formacions polítiques a la campanya Ara és l’hora.

Posició de l’ANC i Òmnium davant la cimera de partits favorables a la Consulta de demà divendres 3 d’octubre

Benvolgut, benvolguda,

La signatura del decret de convocatòria de la consulta ha marcat el tret de sortida de la segona fase de la campanya unitària “Ara és l’hora”, promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, i a la qual s’estan sumant d’altres entitats i partits.

Farem la campanya per guanyar el 9N, però per aconseguir-ho haurem de visitar totes les llars de Catalunya per escoltar com els catalans i les catalanes volen que sigui el país nou. I ho aconseguirem amb la Gigaenquesta, l’enquesta que 100.000 voluntaris farem a tot Catalunya, la més gran que s’ha fet mai al nostre país. Només s’hi haurà de dedicar un matí o tarda.

Estem en un moment històric i ho tenim a tocar. Només falta arribar a totes les llars per aconseguir una àmplia majoria que ens garanteixi que el 9 de novembre guanyarà d’una forma clara el #SíSí, per iniciar el procés cap a la independència.

Per aquest motiu ens adrecem a tu, ja que en algun moment has manifestat que vols ser voluntari o ja has fet de voluntari a Sant Cugat.

Recorda, però, que a banda de la Gigaenquesta també estem treballant en les altres dues gran potes de la campanya: tacar el país de groc i aconseguir el finançament necessari amb el desenvolupament d’actes arreu. Com a voluntari, també podràs treballar amb nosaltres en aquests dos grups, que ja han començat a dissenyar accions per dur-les a terme al nostre municipi en les properes setmanes.

Et fem una crida, per tant, a inscriure’t com a voluntari de la campanya “Ara és l’hora”, electrònicament al web https://www.araeslhora.cat/ca/ o presencialment a les nostres parades, mira la programació de parades a la nostra web https://santcugat.assemblea.cat/properes-parades/

Per a més informació:

Pots descarregar l’arxiu amb les preguntes de la Gigaenquesta al següent enllaç:

https://actua.araeslhora.cat/page/-/ENQUESTA.pdf

Pots comprovar en el següent enllaç els voluntaris que ens manquen a Sant Cugat per fer que l’enquesta arribi a totes les llars:

http://gigaenquesta.araeslhora.cat/?municipi=Sant+Cugat+del+Vall%C3%A8s

Equip de coordinació campanya “Ara és l’hora” a Sant Cugat

“No hi ha res impossible!” Aquest és el missatge que el jutge Santiago Vidal ens va transmetre el passat dijous (25/09/2014) en un Casal de Torre Blanca ple de gom a gom.

En un discurs pragmàtic però alhora apassionat i engrescador, el jutge ens va dibuixar en primera instància un esbós de la situació actual a Catalunya, amb un decret de convocatòria de la consulta per al 9N a punt de ser signat:

• El xoc de legalitats ha d’ésser dirimit pel Tribunal Internacional de Justícia, i no pel Tribunal Constitucional espanyol, mancat de tota imparcialitat.
• La legislació internacional assevera que el dret a l’autodeterminació o la independència es contempla per a tots els territoris, no només per als que depenen d’un estat colonial.
• S’està fent una barreja maliciosa entre els conceptes de referèndum i consulta, amb cap diferència a efectes polítics però sí, i molt, a efectes jurídics. El govern català mai parla de referèndum i, de fet, la llei és de consultes no refrendàries. No obstant això, un govern amatent amb el pensament de la gent haurà de tenir en compte els resultats i intentar negociar.
• El decret de convocatòria de la consulta està tan ben fet i pensat que d’aquí a uns anys s’estudiarà a les facultats.

Per prudència, el jutge Santiago Vidal no ens va detallar les quatre o cinc hipòtesis en què s’està treballant ja que, com afirmà, aquest procés és realment “un joc d’escacs”. Ara bé, el que sí assegurà fou que:

• Entre el 2015 i el 2016 l’estat espanyol, més tard o més d’hora, haurà d’asseure’s amb Catalunya per decidir qui es queda què. Això és el que ha passat en els 14 estats que es van separar dels seus estats matrius al segle XX, des de Noruega fins a Kosovo.
• Segons els acords de Ginebra, si l’estat matriu no s’asseu a negociar la secessió, es pot demanar un mediador internacional.

Entrant més a fons en la consulta, el jutge afirmà que no té cap dubte que anirem a votar el dia 9N. Ara bé, sobre què votarem, sí que te dubtes. La logística està absolutament preparada:

• Catalunya té les llistes electorals enllestides a partir de l’Idescat.
• Les urnes ja estan muntades, de cartró, ja que les de metacrilat són propietat de l’estat i no ens les han cedit.
• Les seus dels col·legis ja han estat designades. Les habituals en la majoria de casos i d’altres de diferents ens els municipis que no hi col·laborin.

Sobre si el Tribunal Constitucional (TC) tombarà la llei de consultes i el decret, el jutge considera que tot està per veure:

• Alguns companys del TC mostren internament indignació perquè no suporten que els polítics els tractin com titelles, que és el que està fent el govern espanyol en aquests moments, donant per fet el que decidiran. Com a resposta, podria ser que el TC rebutgés la impugnació.
• També el TC podria no admetre el recurs a la llei (els serà molt difícil argumentar la inconstitucionalitat) i en canvi sí admetre el recurs contra el decret de convocatòria. Aquest fet suposaria que durant 4 o 5 mesos aquest quedés suspès.
• La tercera possibilitat és que no admeti a tràmit cap dels dos recursos i que el dia 9N es pugui anar a votar.

Però en tot cas, i com la consulta del 9N s’ha convocat d’acord amb la llei catalana, no d’acord amb la llei electoral espanyola, cal tenir en compte que encara estaríem a temps de convocar unes eleccions plebiscitàries.

Una altra de les qüestions que tractà a fons fou la possibilitat de sortir d’Europa i de mantenir o no l’euro:

• No existeix cap norma que prohibeixi el dret a l’autodeterminació ja que la jurisdicció internacional reconeix aquest dret.
• Si no es produís acord amb l’estat espanyol, alguns experts internacionals assenyalen que durant els següents 3-5 anys a la secessió, Catalunya restaria dins de la UE com estat associat.
• CAT té un PIB que li permetria no tan sols assumir el pagament de les pensions sinó que a mig termini les podria arribar a incrementar fins a un 25% (i aquests càlculs han estat fets en temps de crisi).
• L’euro es mantindria sense cap dubte. Ara bé, recordà que Catalunya és propietària de la patent internacional de la… peseta.

Sobre el fet conegut que el jutge Vidal és integrant del grup de 10 juristes (4 jutges i 6 catedràtics de dret institucional) que, sota la seva pròpia iniciativa, estan treballant en l’esquelet d’una futura constitució catalana, destacà 4 punts:

– Constitució curta i clara, amb no més de 100 articles.

– Planteja la supressió de dues institucions: els indults i els aforats, que els titlla d’absoluta vergonya en el segle XXI.

– Permet celebrar referèndums revocatoris dels càrrecs electes, que suposarà fer fora els polítics que no compleixin el seu programa, tal i com succeeix a Suïssa.

– Prohibeix d’ocupar càrrecs polítics més enllà dels 8 anys. La carrera política no ha d’existir, sinó que ha d’existir una dedicació al servei públic durant un temps limitat.

– Prohibeix la circulació de bitllets de 500 €, ja que assegura que la seva existència només respon a la necessitat de pagar suborns.

El jutge acabà la seva intervenció asseverant que l’únic que volem és construir un estat diferent al que ha estat l’estat espanyol en els darrers 30 anys. Cal posar-hi il·lusió perquè som una generació que hem viscut el 1978 i ara, al 2014, estem iniciant un de nou. Haurem, però, de canviar els model ètics i adoptar-ne uns de més justos, més solidaris, més nets. Un país, en definitiva, on el català podrà ser, finalment, la seva llengua oficial.

S’obrí posteriorment una ronda de gairebé una hora més d’intervencions que hem cregut valia molt la pena de fer-vos arribar.

Llei de consultes: en cas que el TC l’impugnés, el President convocarà els 5 representants polítics a favor de la Consulta del 9N i hauran de decidir tots plegats si :

• obeir la llei catalana, i seguir amb la consulta
• convocar unes eleccions, si encara hi ha temps, per al 9N, amb una DUI com a objectiu polític futur
• acatar el TC i esperar-nos a la sentencia, que acabarà, segons ell, validant-la.

Cal anar en compte amb la desobediència civil que alguns demanen ja que no estarà legitimada per la comunitat internacional

• Cas Pujol li sap greu que es posi en qüestió tota la feina que ha fet per Catalunya per una irregularitat, que ha fet i sobre la qual ha de respondre. Però en cap cas creu que aquest fet ha afectat el procés.
• Percentatge de participació necessari: és molt recomanable que la participació sigui molt qualificada. Els juristes la interpreten com un 63,33%. No ens hem d’espantar ja que la participació, en les darreres eleccions, fou del 69%. No ens ha de preocupar la campanya que PP i C’s faran perquè la gent no vagi a votar.
• CAT tindrà una justícia molt diferent que acabarà amb la inèrcia  burocràtica: jutjats de proximitat (a Sant Cugat ens tocarien 8, atenent la nostra població), lleis molt més àgils (el 95% de les mateixes s’haurien de dirimir en un període comprès entre els 6 i els 12 mesos) i jutges molt més compromesos.
• Risc d’inhabilitació del President Mas: La constitució només reconeix que en cas que el President desobeeixi de forma reiterada, es poden aplicar mesures extraordinàries per tal que aquest les obeeixi. Però en cap cas parla de forma explícita d’inhabilitació.
• Separació de poders: a Espanya no n’hi ha. Per assegurar això a la CAT independent, es prohibiran les majories absolutes. Els partits, treguin el resultat que treguin, comptaran amb poc menys del 50% dels escons i tindran la necessitat de pactar amb els altres partits.
• Carrera judicial: canviarà molt. Caldrà tenir com a mínim 35 anys per poder accedir a una plaça de jutge. Es faran proves pràctiques i tests psicotècnics molt durs i els que els passin tindran un període de prova de 3 anys com a adjunt a jutge fins que, finalment, puguin arribar-ho a ser.
• Tribunal Superior de Justícia de la CAT independent: els seus 5 membres estaran escollits de la següent manera: el primer pels ciutadans mitjançant eleccions populars; el segon per membres de la professió jurídica; el tercer pels síndics locals; el quart pel parlament de la República (amb un suport de 3/5 parts dels diputats) i el cinquè pels jutges (el que tingui més prestigi). S’intenta, així, evitar el control ideològic per part dels partits.
• Llistes electorals: seran obertes
• Disponibilitat de reserves econòmiques per afrontar una secessió: dos estats de gran pes internacional (un de dins de la UE i un altre de fora de la UE) s’han ofert ja a la Generalitat per actuar de banc central a Catalunya fins que la situació econòmica s’estabilitzi. Un demana interessos i l’altre demana addicionalment que assumim part del deute espanyol.
• Paraules de Barack Obama en relació a la situació d’Ucraïna: a nivell de la comunitat internacional no ens hem de preocupar ja que en el moment en què els catalans decideixin que volen ser independents, els suports explícits aniran arribant. És lògic que la comunitat internacional vulgui mantenir ara per ara l’equilibri però el pragmatisme sempre acaba imperant. Obama reconeix que “no serem nosaltres els que impedim la voluntat d’un poble”.

I així finalitzà una de les conferències més multitudinàries i interessants que hem pogut escoltar a Sant Cugat en el marc de la campanya “Ara és l’hora”.

Estem ben segurs que les paraules del jutge Santiago Vidal, fermes, convincents, aclaridores i il·lusionants, formaran part de la nostra història en els propers temps.