🔥🔥🔥🔥
Ep!! Ja podeu veure una presentació amb fotografies dels diversos actes de la Flama del Canigó a Sant Cugat.
Fotografies cedides per Núria F Galofré, Jordi Puiggené , Bernat Picornell Grenzner i Josep Lluis Lliberia.
🔥🔥🔥🔥
Ep!! Ja podeu veure una presentació amb fotografies dels diversos actes de la Flama del Canigó a Sant Cugat.
Fotografies cedides per Núria F Galofré, Jordi Puiggené , Bernat Picornell Grenzner i Josep Lluis Lliberia.
Article setmanal d’en Francesc Salvador publicat al Tot Sant Cugat 1522.
Cliqueu per accedir a la versió original publicada al Tot Sant Cugat

El Castellet de Perpinyà custodia la Flama que cada any, per Sant Joan, es puja al Canigó i es renova amb feixos de llenya portats arreu dels Països Catalans. La Flama renovada baixa del Canigó i s’escampa per encendre les fogueres de Sant Joan. Tot un símbol de voluntat de pervivència de la llengua, cultura i nació catalanes; de vegades en condicions duríssimes de repressió, en altres ocasions, com ara, menys evidents però igualment efectives per exterminar-nos com a poble (atacs a l’escola, a la llengua, a la legislació en favor de les persones, etc. ). La Flama representa el passat, però també l’esperança de futur. Un futur de llibertat que tenim a tocar. Reagrupem-nos entorn la Flama i avancem amb pas ferm cap a la construcció d’un estat. El control efectiu del territori i la obediència a les lleis pròpies defineixen un estat, no pas els camins per arribar-hi. Deixem-nos de polèmiques estèrils i elaborem i obeïm les lleis de la nova República, basades en la justícia social, la llibertat i la democràcia.
Article setmanal d’en Francesc Salvador publicat al Tot Sant Cugat 1521.
Cliqueu per accedir a la versió original publicada al Tot Sant Cugat

La resposta esdevé més senzilla si capgirem la pregunta: I ara què no hem de fer?
Aquest sí que és el nostre model de convivència i depèn de cadascú de nosaltres fer-lo una realitat.

Tenint en compte les últimes informacions, indicar-vos que, juntament amb Omnium Cultural i AMI, convoquem una concentració d’urgència per aquest vespre (19.30) a les portes de la Delegació i Subdelegacions del Govern d’Espanya a Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona, per tal d’expressar la voluntat de construir “un país nou lliure de corrupció d’Estat”.
Sota aquest lema, la convocatòria vol donar sortida a la indignació que ens generen les recents informacions aparegudes que relacionen el Govern d’Espanya amb un cas de conspiració política a Catalunya.
Des de l’ANC defensem la construcció d’una República Catalana lliure, justa i democràtica, on no poden tenir-hi cabuda actuacions que atemptin contra les llibertats més bàsiques de les persones.
A continuació trobareu les dades de les concentracions:
QUÈ:
Concentració per un país lliure de corrupció d’Estat
ON:
QUAN:
Avui dimecres 22 de juny a les 19.30 del vespre.
Ens trobem aquesta tarda per demanar tots junts “un país nou lliure de corrupció d’Estat”!


La darrera setmana ha suposat un punt d’inflexió en el procés d’independència. Aquest passat dimecres els partits polítics no han estat capaços de mantenir la unitat que sempre els hem reclamat, de manera que l’acord de governabilitat pactat al gener de 2016 queda en entredit.
Per l’ANC, el full de ruta que va sortir de les eleccions del 27 de setembre ha quedat manifestament erosionat. Per això, proposem avançar cap a la convocatòria d’un referèndum d’independència, la via més democràtica, legítima i efectiva per arribar a la proclamació de la República Catalana, recuperant la iniciativa política de la majoria independentista i finalitzant el procés.
Aquesta consulta es portarà a terme abans del diumenge 3 de juliol i hi són convocats tots els membres de ple dret de l’ANC. La votació es podrà realitzar tant presencialment com electrònicament.
La pregunta acordada és: Vols que l’ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per DECIDIR sobre la Independència?
Si la resposta a la consulta és positiva, l’ANC proposarà i exigirà al Govern i al Parlament, la celebració d’un referèndum amb resposta binària sobre una pregunta clara en relació a la independència de Catalunya. El poble de Catalunya haurà de decidir, sobiranament, el seu futur polític. D’acord amb aquest plantejament, el resultat del referèndum ha d’implicar, en cas de victòria del Si, la declaració immediata d’independència.
Ha arribat el moment de tornar el lideratge del procés a la societat. Hem de ser novament les entitats socials sobiranistes, les que exigim als partits polítics les actuacions necessàries per superar les seves diferències i culminar el procés sobiranista.
Article setmanal d’en Francesc Salvador publicat al Tot Sant Cugat 1520.
Cliqueu per accedir a la versió original publicada al Tot Sant Cugat

Fa poc el ministre espanyol de Justícia criticava la manifestació que es va fer a Barcelona per rebutjar les decisions del Tribunal Constitucional que bloquegen lleis socials molt importants aprovades pel Parlament de Catalunya (curiós que un ministre es manifesti contra la llibertat d’expressió!).
En la crítica apel·lava a “nuestro modelo de convivencia”.
Quin és aquest model? Un model que vol impedir la protecció social dels més desafavorits, que ofega econòmicament Catalunya, que sentencia contra la cultura i la llengua catalanes, que coarta la llibertat d’expressió, que ens vol anorrear com a poble…
“Senyor” ministre: su modelo, se’l pot vostè ben bé confitar.
Nosaltres hem escollit el camí de la llibertat, en comptes del camí de l’opressió que ens ofereix vostè. Nosaltres anem fent via cap a una república catalana socialment justa, respectuosa amb tothom, amb llibertat d’expressió plena, econòmicament pròspera i culturalment rica.
Quedi’s per vostè el seu modelo i que li vagi de gust.

Arran dels importants esdeveniments que s’estan produint en la política institucional catalana i com a entitat compromesa amb el procés d’independència de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana manifesta:
Estem segurs que els nostres representants sabran ser dignes de la confiança que el poble va dipositar en ells el 27S i en l’acord de governabilitat del mes de gener. Tal com sempre hem defensat, el procés d’independència només funcionarà a través de la unitat, i és precisament aquesta unitat la que reclamem a l’hora de garantir una tramitació parlamentària de pressupostos al Parlament. És l’única via per tal que quedi cobert el desenvolupament de totes les eines d’estat necessàries per dur endavant el procés, per alleugerir la greu situació de desigualtat social (amb 1,4 milions de persones al llindar de la pobresa) i per impulsar les lleis i les estructures necessàries per sortir de la situació colonial en què ens ha abocat el govern de l’Estat espanyol i el Tribunal Constitucional.
L’ANC és conscient de les dificultats per superar les diferències de model entre les diverses formacions polítiques a les quals pertanyen els diputats independentistes del Parlament de Catalunya. Veiem amb preocupació i som crítics amb l’estil desenvolupat en l’activitat parlamentària que està generant allunyament, desafecció i desconfiança entre partits i societat civil. Aquesta situació genera desconcert en una població que ha demostrat tenir un objectiu clar, la independència de Catalunya, i un compromís coherent davant de les urnes com es va mostrar el 9N de 2014 i el mateix 27s de 2015.
L’ANC defensa aquest objectiu i compromís i alhora promou un marc de col·laboració i entesa entre les formacions independentistes, en la mesura que forma part del nostre full de ruta i també perquè és essencial per crear les condicions per arribar a tenir un Estat propi i independent.
Exigim responsabilitat, coratge i generositat als nostres diputats independentistes, en nom de tots els que hem dipositat la nostra confiança en ells, i que tinguin present l’acord de governabilitat que van contraure davant el País i els seus votants.
El conjunt de l’ANC (les ATs, les ASs i les AEs juntament amb el Secretariat Nacional) treballem per la reactivació de la Taula de forces polítiques i socials com un marc per superar l’aïllament actual i facilitar la coordinació de l’acció conjunta de les forces polítiques i la societat civil per assolir la independència. Només així renovarem la confiança en la gestió política i cívica del procés per seguir construint la sobirania d’un poble que avança alçat cap a la seva emancipació nacional.
