La constitució espanyola no està pensada per regular la convivència i oferir un marc per exercir drets i llibertats. Ben al contrari, és un text normatiu que marca uns límits estrets i inamovibles, tal com ho feien les Leyes Fundamentales. La constitució del 78 està pensada per reprimir i no per facilitar l’acció política i social de la ciutadania. És una simple cobertura per protegir els privilegis de les oligarquies, embolcallada en una suposada unitat immanent i eterna que cal mantenir fins i tot per la força. La constitució és un topall pel lliure exercici dels drets i llibertats. Com succeeix en els règims autoritaris, és una presó pels individus i les col·lectivitats.

Tot i invocar l’estat de dret, permet que els poders públics se’l saltin quan convé activant i protegint les clavegueres de l’estat o els mecanismes repressors de la judicatura. Els ciutadans de Catalunya només assoliran les fites de democràcia i justícia social esdevenint un estat independent en forma de República. Independència és llibertat!