Article setmanal d’en Francesc Salvador publicat al Tot Sant Cugat 1574.

Cliqueu per accedir a la versió original publicada al Tot Sant Cugat

En el món actual, els acords i les decisions comunes són més necessaris que mai, pràcticament imprescindibles.

Els països han de dialogar i emprendre accions coordinades de comú acord.

Un país és sobirà quan pot arribar a acords sense demanar permís.

Un país demostra la seva sobirania quan pot decidir lliurement amb qui fa acords i amb qui no.

Si ha de demanar permís per fer-ho, no és sobirà.

Actuar de manera unilateral és no demanar permís per fer els acords que calgui amb qui calgui.

Ser sobirà vol dir ser unilateral. Per exemple: volem acollir refugiats? Acordem quantes persones som capaços d’acollir i acollim-los, unilateralment, sense que ningú ens ho privi. Llavors, podrem dir que som sobirans.

La sobirania es demostra exercint la unilateralitat.

Els ciutadans de Catalunya som sobirans, per això decidirem el nostre futur sense dependre de la voluntat d’altri, unilateralment.

Votarem amb plena sobirania i, si votem sí, crearem una República catalana, sense demanar permís a ningú per fer-ho.

Francesc Salvador