NACIÓ

És un grup de gent que comparteix alguns trets característics, com la llengua, la cultura, certes institucions o l’origen ètnic.   Tot i que moltes nacions coincideixen avui en dia amb estats independents, aquest no és el cas més freqüent.

De fet, el concepte d’estat-nació va sorgir en els segles XVIII i XIX.  Idealment els estats-nació tenen un sentiment nacional homogeni en tot el territori, sovint acompanyat d’una uniformitat lingüística, legal i cultural.Però habitualment, els estat-nació s’han creat a partir del domini d’un grup nacional enfront d’altres de minoritaris o sense accés a les estructures de poder, que tot sovint sobreviuen encara ara. 

ESTAT

És una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un govern propi que s’atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb d’altres estats.

Per estat es pot entendre l’estructura de poder que pretén tenir el monopoli de l’ús de la força sobre el territori i la seva població, i que és reconegut com a tal pels estats veïns.

Els elements més evidents del poder de l’estat són:

  • El control de fronteres.
  • La recaptació d’impostos.
  • L’emissió de moneda.
  • Un cos de policía i un exèrcit de bandera comuna.
  • Un sistema burocràtic administrat per treballadors funcionaris.

L’estat és un dels pocs ens institucionals que sobreviuen sense una evolució important en la seva estructura i funcionament, amb excepció del seu creixement.

L’estat modern va ser creat amb la revolució industrial, però el món i la dinàmica de la societat ha canviat molt del segle XIX al segle XXI.

CONSTITUCIÓ

És un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat es governa.

Una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l’estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l’evolució de les constitucions nacionals modernes, el terme “constitució” feia referència a qualsevol llei important que determinava el funcionament d’un govern.

La constitució escrita més antiga i encara vigent és la de San Marino que data del 1600, basada en el Statuti Comunali de 1300.

Les primeres Constitucions Catalanes foren promulgades en les Corts de Barcelona del 1283. 

El Rei Felip V  abolí els drets històrics dels catalans escrits en les Constitucions  (les quals constitucions garantien les llibertats catalanes)  mitjançant el dret de conquesta i després d’una derrota militar, el 1714.

REFERÈNDUM

Un referèndum (del llatí referendum) és una votació popular convocada pel poder legislatiu (Parlament) o pel Cap d’Estat d’un país amb l’objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d’una reforma legislativa o constitucional.

Tot i que sovint hi ha la tendència a usar de forma indistinta els mots referèndum i plebiscit, cal dir que en realitat no són paraules sinònimes.

Així, en democràcia, hom prefereix parlar de plebiscit quan la decisió que s’està consultant afecta a qüestions fonamentals per a la sobirania del país, com poden ser decidir la modificació de les fronteres o escollir la forma d’estat que es vol.

Tot i que se suposa que un referèndum o un plebiscit és l’expressió màxima de sobirania popular hi ha detractors que en critiquen la seva convocatòria per diverses raons.

Políticament no té cap sentit que en el referèndum català votin els espanyols. Jurídicament sí perquè es la seva llei i ells decideixen. 

Anuncis