Defensem la idea que l’accés a la cultura comença pel dret a l’educació sense privilegis. L’escola cal que incentivi l’enriquiment personal el qual no s’ha de reduir a les etapes d’escolarització obligatòries. La cultura és un dret equiparable a les necessitats peremptòries com la salut, l’habitatge i la feina. Creiem que la vitalitat cultural d’una societat és un bon indicador del nivell participatiu i lliure dels ciutadans. La cultura de les societats lliures assegura la confiança de les diferents sensibilitats i en conseqüència enforteix la democràcia.
Amb un Estat independent l’educació i la cultura podran contribuir decididament al ple desenvolupament dels ciutadans i enriquirem l’aportació catalana al món.
La cultura catalana ha resistit durant anys els diversos embats de minorització, ha perviscut als intents d’anorrear-la i ha avançat permeable i en constant evolució fins avui. Igualment, l’escola catalana ha lluitat per mantenir la qualitat i la modernitat pedagògiques i ha tingut un paper clau a l’hora d’educar i bastir una societat cohesionada, democràtica i lliure.