Després de la manifestació sobiranista de l’Onze de Setembre de 2013 i de la contramanifestació unionista del 12 d’octubre del mateix any, el recompte més desfavorable a la primera i més favorable a la segona donava aproximadament una proporció de seixanta a un a favor dels sobiranistes.
Imatge de la “Via Catalana del 2013” al seu pas per Barcelona
Per cada unionista s’havien manifestat seixanta persones en favor d’un estat propi.
Des de llavors, donada l’aclaparadora diferència en el poder de convocatòria, els grups i associacions pro-unionistes han evitat al màxim les manifestacions públiques (i quan les han fet, la proporció s’ha mantingut o incrementat). Pot ésser per aquesta la raó els esmentats grups i associacions blasmen de manera ferotge contra qualsevol campanya que proporcioni visibilitat pública al sobiranisme i defugen ells mateixos a liderar cap campanya per visualitzar el suport públic a l’unionisme, malgrat tinguin tot el dret a fer-la si volen.
Fan com el gos de l’hortolà, que ni menja ni deixa menjar.
Qui crea, doncs, fractura social, aquells que exerceixen de manera pacífica i democràtica el seu dret a la lliure expressió, o bé aquells que volen reprimir aquest dret?
La República Catalana serà la república de tots i per això garantirà que tothom expressi lliurement les seves opinions, siguin les que siguin, favorables o no a la mateixa república.
Els drets democràtics fonamentals seran un dels eixos sobre el qual es bastirà la República Catalana.
Text de Francesc Salvador, responsable de l’àmbit de formació i missatge de l’ANC de Sant Cugat
