Després de la manifestació sobiranista de l’Onze de Setembre de 2013 i de la contramanifestació unionista del 12 d’octubre del mateix any, el recompte més desfavorable a la primera i més favorable a la segona donava aproximadament una proporció de seixanta a un a favor dels sobiranistes.
Per cada unionista s’havien manifestat seixanta persones en favor d’un estat propi.
Des de llavors, donada l’aclaparadora diferència en el poder de convocatòria, els grups i associacions pro-unionistes han evitat al màxim les manifestacions públiques (i quan les han fet, la proporció s’ha mantingut o incrementat). Pot ésser per aquesta la raó els esmentats grups i associacions blasmen de manera ferotge contra qualsevol campanya que proporcioni visibilitat pública al sobiranisme i defugen ells mateixos a liderar cap campanya per visualitzar el suport públic a l’unionisme, malgrat tinguin tot el dret a fer-la si volen.
Fan com el gos de l’hortolà, que ni menja ni deixa menjar.
Qui crea, doncs, fractura social, aquells que exerceixen de manera pacífica i democràtica el seu dret a la lliure expressió, o bé aquells que volen reprimir aquest dret?
La República Catalana serà la república de tots i per això garantirà que tothom expressi lliurement les seves opinions, siguin les que siguin, favorables o no a la mateixa república.
Els drets democràtics fonamentals seran un dels eixos sobre el qual es bastirà la República Catalana.
Text de Francesc Salvador, responsable de l’àmbit de formació i missatge de l’ANC de Sant Cugat