Les darreres setmanes, els voluntaris de Sant Cugat per la Independència hem anat més enllà de les parades habituals que fem a la nostra ciutat. En col·laboració amb Súmate i amb l’ANC de Badia del Vallès, hem treballat amb ells a les parades de Badia i Barberà.

No cal dir que l’escenari és diferent: et trobes gent diferent, d’orígens diversos, amb problemàtiques distintes i preguntes molt específiques sobre el procés.

En Pedro (nom fictici), ens explica – en castellà- que amb la família a Jaén es troba amb el cor dividit. Viatja per tota Espanya per qüestions de feina i això el permet entendre perfectament que som el principal motor de l’Estat Espanyol. Alhora, no pot admetre que les infraestructures reflecteixin aquesta diferència d’inversions entre Catalunya i altres comunitats. Tot i així, es resisteix a que la única solució sigui la independència.

“¿No hay otra solución? ¿No podemos llegar a un acuerdo?” , em pregunta dialogant i obert a les meves propostes.

“Ya es tarde.” Li dic jo. Sembla que esperava aquesta resposta. Amb sinceritat, però amb la contundència que significa la següent frase, li dic allò que ell –com a pare de família ben informat- ja sap: “Quisimos un Estatut digno, però no lo permitieron. Piensa en donde van a vivir tus hijas. Queremos lo mejor para ellas. Escuelas, hospitales, universidades…” (elles juguen al voltant nostre mentre parlem). En Pedro m’agraeix les explicacions i jo li dono les gràcies per escoltar-me i ajudar-me a entendre que cal seguir treballant.

Text de Kike Mas, responsable de l’àmbit d’entitats i gent jove i xarxes socials de l’ANC de Sant Cugat