L’actual llei d’ordenació farmacèutica catalana respon al model mediterrani, defensat pel col·lectiu farmacèutic català, a diferència d’altres països europeus, d’influència anglesa, que segueixen el model anglosaxó.

El model mediterrani és un model regulat, que dóna més importància a l’atenció farmacèutica a l’hora de dispensar els medicaments i a la implicació dels farmacèutics en la ciència.

El model anglosaxó és més lliberal i té més en compte l’interès comercial per davant de l’atenció farmacèutica.

“Antiga farmàcia de Santa Caterina” de Josep Maria Oliveras
Arxiu fotogràfic md’A
Llicència sota CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons

Actualment a Catalunya 2.900 oficines de farmàcia ofereixen servei sanitari a la població, amb una mitjana de 2.400 habitants per farmàcia. A la República Catalana s’haurà de garantir l’estabilitat del sistema sanitari i del model farmacèutic mediterrani, sense amenaces a cada canvi de govern, com està passant actualment.

També serà important que l’eliminació de medicaments coparticipats (l’exclusió de medicaments de la “Seguretat Social”) no ho sigui per raons econòmiques ni de consum, sinó que ho sigui estrictament per raons d’eficiència terapèutica i sanitària.

El govern espanyol exerceix un abús de poder a l’hora de fixar els preus dels medicaments, provocant que a la indústria farmacèutica li surti més rendible vendre’ls  a fora, a altres països d’Europa, fet que acaba produint la falta de molts medicaments a les oficines de farmàcia catalanes.

Text de Núria Fernàndez, responsable de l’àmbit de parades i activitats al carrer de l’ANC de Sant Cugat i farmacèutica.