Els estats no tenen amics, tenen interessos. Aquesta és una màxima de les relacions internacionals que sovint oblidem quan ens demanem si la República Catalana obtindrà el reconeixement internacional.
Quan es proclami la independència i els estats que formen la comunitat internacional (més en concret els pesos pesants de la Unió Europea) hagin de prendre la decisió, valoraran què els pot aportar el nou estat. I els catalans tenim dues fortaleses importants: la nostra economia i la nostra posició geogràfica.
“Europa recens descripta” del cartògraf danès Willem Blaeu, any 1641
Una economia de la mida del Principat no es pot obviar ara mateix al si de la Unió Europea i la seva posició geogràfica el fa una peça clau per les comunicacions, el transport de mercaderies i la seguretat a Europa (n’hi ha prou en veure l’interès de la Unió Europea en fer passar l’anomenat “corredor mediterrani” per territori català, en contra les pretensions de l’estat espanyol). Tots aquests actius pesaran en la balança que es decantarà cap el reconeixement.
Presa la decisió política de reconèixer la República Catalana, es trobarà la manera de vertebrar la relació del nou estat amb la Unió Europea, tal com ja ha passat en situacions semblants quan un estat membre s’hi oposava. La República Catalana no deixarà d’ésser reconeguda pel fet que un estat en contra (per exemple, l’estat espanyol) apel·li a l’“amistat” amb els possibles estats reconeixedors, sinó que serà reconeguda per l’interès que tingui per aquests mateixos estats (i ja hem vist que d’interès en té, i molt).
Text de Francesc Salvador, responsable de l’àmbit de formació i missatge de l’ANC de Sant Cugat
Sant Cugat per la Independència (SCxI) 
No ho veig tant clar ja que l’estat espanyol també té molta influència. Penso que tot es jugarà amb tàctiques com a un taulell d’escacs. Si ho sabem fer bé i no fem passos en fals ens en sortirem.
No ho veig tant clar ja que l’estat espanyol també té molta influència. Penso que tot es jugarà amb tàctiques com a un taulell d’escacs. Si ho sabem fer bé i no fem passos en fals ens en sortirem.
I ha un altre tema si que juguem bé actuarà a favor devant la UE, es tracte del deute extern, no oblidem que està a nom de Reino de España, per tant si no hi ha pacte a l’hora de la independencia Catalunya no te per que fer-se carrec de la part proporcional que ens correspond; I per el quedi d’Espanya resultarà un deute impagable. Els bancs europeus presionaran els seus governs para poder cobrar,
Crec que en qualsevol cas, sempre ens haurem de fer carrec de la nostra part del deute. Condició “sine quanum” per qualsevol negociació ……..
Aquí els que s’hi oposaran són els francesos: no els interessa un país que s’hagi indepentitzat “pacíficament” quan ells tenen el tema de Bretanya i Còrcega pendents, i amb una agricultura potent com la catalana que els perjudica ( vegeu les darreres accions dels ultrasubvencionats pagesos francesos ). A més hi ha el turisme francès que baixa a Catalunya en detriment de les seves zones turístiques del sud.
Em temo que França serà un os ben dur de rosegar.
França tindrà importants interessos econòmics amb la República Catalana. Pensem per exemple en la importància econòmica de l’eix Barcelona-Tolosa de Llenguadoc, o bé en l’interès per la SNCF, la companyia francesa de ferrrocarrils, per fer-se amb la concessió de les rodalies catalanes que ara mateix té la nefasta RENFE espanyola.
Aquest passat dissabte la meva dona i jo hem estat al Parlament Europeu. L’objectiu, apart de fer la visita turística, era entregar una carta redactada en anglés on demanavem el suport de la UE en el cas de que el 27S els independentistes obtinguessim una majoría clara, tant en escons com en % de vots. Vam parlar amb diferents funcionaris fins que van acceptar tramitar-la, pero la seva reacció era que coneixíen el problema i ho comentaven amb una certa ironía. Que no hi havia per tant, que Espanya es una democracia, que som uns exagerats, etc. En definitiva, no serà gens facil que ens facin costat, a no ser que obtinguem una victoria aclaparadora. En aquest cas, sí que podríem obtenir el seu suport per a que Espanya accedis al referendum consensuat que ens facilitaría l’accés a la UE.
El reconeixement internacional de la República Catalana no el decidiran els funcionaris de Brussel·les, sinó els polítics de les cancelleris dels estats europeus. És ací on hem de fer la part més important de la feina (i de moment la estem fem, i força bé). Si som persistens, i juguem bé les nostres cartes (i tenim uns quants assos a la mà), ens en sortírem.
A la ironia, la incredulitat, la prepotència i el menyspreu d’alguns funcionaris buròcrates oposem el nostre somriure (recordeu, som la Revolució dels Somriures) i la nostra feina de formiga: una gota persistent forada la pedra. Aquest mateixos buròcrates disciplents d’ací a poc ens faran reverències, car estaran al nostre servei.