Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL
Miro aquestes urnes de cartró, senzilles i barates,
entranyables –com s’estima el que és difícil d’aconseguir!-,
amb dues finestres transparents,
com si fossin un camí nou, inescrutable encara:
quants insults contra elles, quantes amenaces,
quants tribunals per fer il·legal allò més normal:
la veu, la llibertat, la suma, l’explotació, el pacte!.
Que difícil és la democràcia de debò!:
no tan sols votar uns partits cada quatre anys,
sinó tenir present l’altre, els altres,
la diversitat d’objectius i raons,
evitar l’insult i la mentida,
procurar que no hi hagi vençuts del tot ni vencedors del tot
sinó un lloc digne per a tots,
ponderat i matisat segons els vots,
però no un esclafament dels uns ni un xec en blanc als altres.
Miro aquestes urnes, que inviten a pensar per tu mateix,
a ser tu mateix, a decidir per tu mateix,
a triar el sí, el no, el vot en blanc…
View original post 318 more words