Sensacions del primer indetàper en un domicili particular

Benvolguts,

El dijous 5 de febrer vam fer el segon indetàper, aquest cop en un domicili particular, per primer cop. Us passo algunes sensacions que m’han fet arribar els voluntaris que van anar a la casa per informar sobre el procés d’independència tot responent les preguntes que els 7 assistents els feien.

  • Carles (voluntari visitador): “Crec que a la reunió hem reforçat arguments de la gent; felicito els meus companys per la tasca feta”
  • Jordi (voluntari visitador): “Ja tinc ganes de fer-ne una altra, de reunió informativa!!!”
  • Kike (voluntari visitador):

Avui he participat en un indetàper. La experiència ha estat molt positiva. Durant més de dues hores hem parlat amb un grup de gent molt trempada. Val a dir que no ha estat pas un debat gens dur. Era gent prou convençuda, però amb certs dubtes i pors que hem anant aclarint durant la trobada.

Aquest son els principals punts tractats:

  1. El català i el castellà. Com conviuran i com es portarà la oficialitat o co-oficialitat.
  2. Referèndum després de les eleccions? O tindrem realment unes plebiscitàries on els partits posaran com a primer punt del programa la independència?
  3. Quina majoria, quin %, justificaria una DUI després del les plebiscitàries? La meitat més u? Com està aquest tema?
  4. La societat està decebuda i desgastada. Tenen la sensació que des de el 9N no avancem i que el procés està massa polititzat. La gent veu que els partits han recuperat el “tempo” dels esdeveniments. Mesos enrere, el tempo el posava la societat i els polítics es van veure forçats a seguir la societat. S’hauria de seguir amb aquella pressió. La gent no la veu !
  5. Finançament, confiança de la resta d’Europa en Catalunya i en el procés.
  6. Es comenta la entrevista de Ana Pastor a Podemos (podem buscar el vídeo, diuen que és recomanable)
  7. Podemos és vist com una amenaça. Caldrà conèixer millor que porten entre mans i convertir la seva aparició en una oportunitat per reforçar els nostres arguments. No hem de mirar-los només com una amenaça.
  8. Hi ha moments de la reunió en que hi ha més d’una conversa, però és inevitable, doncs l’ambient és realment de debat constructiu.
  9. Els assistents insisteixen en que cal donar suport a Súmate, per explicar als “castellans” els ‘pros’ de la independència.
  10. Com serà la hisenda catalana el dia D+1?
  11. Quin % de funcionaris de l’Estat Espanyol tenim a Catalunya? Què passarà amb ells durant i després del procés?
  12. Tindrem exèrcit?
  13. Qui pagarà les pensions? Hi haurà problemes els primers mesos que siguem independents ? S’ explica com funciona el tema i insistim en que és important explicar-ho bé. Molts jubilats tenen por al procés per això de les pensions.
  14. Es parla que es necessitarien uns 3k milions d’€ com a coixí per a que els primers mesos ( després del dia D) tot rutllés. També es comenta que els Bancs saben a qui es pagava la pensió des de abans del dia D. Aleshores el control de qui son els beneficiaries es pot fer.
  15. Apareixen dubtes sobre la constitució (catalana) i penso que és interessant que tots la llegim i en tinguem un resum per presentar-la breument (ja sé que és difícil).
  16. També parlem de l’ agència catalana anticorrupció com a exemple per a altres països.
  17. Alguns dels assistents comenten si es faran ‘curts’ (youtube) o aparicions a TV per estendre el missatge de tranquil·litat, esperança i optimisme.

En general, una gran experiència amb un grup molt maco. Necessitem grups més “canyeros” per posar-nos a prova i per arribar a més indecisos. Felicitats a tots i gràcies per deixar- me participar.

Salut,

kike

 

Jaume Viladric (coordinador projecte indetàper)

Jo també vaig tenir la sort de participar en l’indetàper d’un domicili particular que ens ha molt ben descrit el Kike. Només ho vaig fer la primera mitja hora en substitució del Jordi Puiggené, que ja va avisar que vindria tard. Me’n vaig anar amb una agradable sensació d’enveja sana. De saber que em perdria una cosa única. De saber que en Carles, en Jordi i el Kike (els visitadors) viurien una experiència molt enriquidora.

Per com va anar, millor que llegiu el resum del Kike. Jo només puc assenyalar que estem obrint camí, ningú mai ho ha fet així. I això és una tasca original, complexa, dura que demana constància i paciència, però que és molt gratificant. Ara, és un moment d’aquests: llegir el resum del Kike o com el Carles felicita als altres informadors, o com el Jordi em diu, “ja tinc ganes de fer un altre indetàper!” o veure que a la gent li agrada i li sembla molt bé la iniciativa; que moltes territorials de l’àrea metropolitana s’hi estan interessant per implantar-ho als seus pobles; que els voluntaris que volen col·laborar en el projecte, cada dia en són més. Parlar amb l’amfitriona de la sessió l’endemà i que et digui que està molt contenta… Tot això és molt gratificant.

Estic segur que el projecte indetàper s’anirà estenent a poc a poc, a foc lent, però sense pauses. A mesura que s’apropi el 27-S l’interès per estar informat anirà creixent, que la gent s’anirà dient que ha fet una reunió informativa a casa seva que li ha anat molt bé… Ara, toca difondre’l i fer-ho el millor que sapiguem cada cop que en tinguem l’ocasió. Sé que amb la vostra empenta, ho aconseguirem.

Un pensament sobre “Sensacions del primer indetàper en un domicili particular

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.