Valldoreix endins, a tocar del carrer Faisà, s’alça un pany de paret pedrenc, encimellat dalt d’un turonet boscós. Formava part del edifici alçat el s. XII a les terres entre els rierols de Can Llunell i de Can Badal. La planta havia estat rectangular segons proclamen les restes dels altres tres costats i dels que només en queden unes fileres de pedres amb prou feines aflorades pels treballs dels arqueòlegs.

Les primeres referències documentals son de poc abans de l’any 1000 i a l’inici del 1300 l’obra i el territori adjacent son comprats pel Monestir de Sant Cugat.

Ara, tant venerables residus, llueixen també una estelada, com tants i tants balcons del poble.